dijous, 20 d’octubre del 2011

Dia 52

Pujo al metro pràcticament adormida, la senyora que està al meu costat parla amb una menuda de no més de 5 anys, li explica una història que podria ser fins hi tot inventada, per el que em poso l'MP3 en marxa i no paro atenció al que diuen.

Sona More than words dels Extreme i em venen a la memòria aventures viscudes quant no tenia més de 5 anys.

Quina diferència hi pot haver entre la nena que tinc davant i es mira embadalida a la iaia, i jo mateixa?

Em miro a la gent que puja i baixa del metro, les parelles que es besen com si el món s'estigues acabant, les mares que acompanyen als seus fills a l'escola, aquell comercial encorbatat que es pren el cafè a Plaça Catalunya mentre llegeix un diari que no s'hi escau amb la seva fesomia, i penso que poder les seves vides no son tant diferents a les meves.

Aquell noi de cabell llarg i ros, que cada matí es pentina d'una manera nerviosa mentre espera per pujar, escolta música, a un volum molt elevat, quasi be podria dir quina cançó escolta i de ben segur que l'encertaria. La senyora de la cua morena, s'està pintant els ulls mentre el metro avança, un dia es ficarà el llapis dins de l'ull i ens farà córrer a tots, el grupet de nenes tontes que nomes saben parlar d'en Justin Bieber i de tots els tios bons del seu institut o les dues caixeres del super que comenten, cada dia el mateix, que la seva encarregada es una cabrona, que les explota, que a saber que ha fet per arribar a ser encarregada....

I continuo preguntant-me que em diferència d'elles.

Tanco els ulls en arribar a Arc de Triomf, ara que em queda res per baixar m'entra la son??, no, son no, simplement continuo preguntat-me que em diferència a mi de tota la gent que va cada dia al metro....

Pròxima estació...Navas.



Sona Always dels Bon Jovi i m'entren ganes de cantar fort, pujar a dalt de tot de l'escala i mirant cap avall cantant ben alt, pujo els graons ràpid i quant soc a dalt de tot em giro i miro “el públic” que puja les escales...no hi ha ningú, abaixo el cap i continuo el meu camí cap a la feina.

Que em diferència a mi de la resta de la gent??

Segueixo buscant mentre sona...que soni el que tu vulguis que soni....

dijous, 13 d’octubre del 2011

Dia 51

Quant creia que ja ho havia vist tot, resulta que Blackberry - a partir d'ara BB per els amics - va i peta.....



Ara va, ara no va, ara funciona el correu, ara no va twitter, ara no va twitter i tampoc Facebook, ara funciona tot de puta mare i en 5 minuts no va el whats app...i així portem 3 dies #pff

A mi que em perdonin els senyors de BB - recordeu, Blackberry, BB per els amics - però l'excusa que han posat em sembla ridicula, tot i que més rídicula encara ha estat la trucada de Movistar d'aquest matí on deia que, per les molèsties ocacionades, encara em donarien uns calerons...que si fossin millonada dius, mira tu, perfecte, però per quasi 4 euros....que voleu que us digui, ja sel's poden fotre al cul.

El que està clar es que han tingut a un bon grapat de usuari buscant un model nou de mòbil...casualitats de la vida que aquest divendres surt a la venda el nou Iphone - a EEUU, a Europa trigarà unes dues setmanes - , no, no,no tinc pensaments de comprame'l per que justament aquesta tarda la Tablet que tinc, amb sistema Android a fet que el Tweed Deck deixes de funcionar....per tant que hem de fer els usuaris??

Alguns de vosaltres llegireu aquest escrit i no entrendreu res, twitter, facebook, sistema android, BB....les noves tecnologies...qui deia que eren tant fàcils de fer servir??