Sens dubte la setmana se m'està fent eterna, i més quant penso que tindré un cap de setmana llarg - faig pont dilluns, més festa el dimarts...total, 4 dies de festa - i sembla mentida que costi tant de passar....
Els dies es fan llargs, les setmanes eternes i els mesos ni us dic....tot això per que??, doncs per que encara faré una setmana de vacances al Nadal i sembla que no arribi mai!!!!!!!
Però tot i així, miro el calendari i veig que els anys passen, fa anys que escric en un bloc, tot i els alts i baixos emocionals que he tingut, i que han fet que deixies i tornes de nou a escriure públicament. Fa 3 anys i escaig que els avis ja no hi son, farà 6 anys que soc amb el Hatim, fa 4 mesos que vaig deixar Sant Boi Decideix...i tantes i tantes coses que fa anys que passen, d'una manera o altre, de puntetes o com un vendaval per la meva vida.
Els anys passen, cauen d'una manera abismal i de cop t'adones que hi han coses pendents de fer, d'altres les vas fent tot xino-xano, algunes mai les faràs.
Que us queda per fer en aquesta vida???
8 comentaris:
A mi el que em queda per fer en aquesta vida és viure-la.
Txell estàs molt amagada... Espero que estiguis bé.
Més que esperar a veure què ens queda per fer penso que el millor és no deixar de fer en cada moment allò que t'abelleix i pots fer. O sigui que no esperaré sinó qe intentaré fer.
Una abraçada wapa!
Bona filosofia Coco :-D
Noooooo, amagada no Joana, nomes es que escric quant puc, quant hem ve de gust, ja no es una obligació fer-ho :-D...i siiiii, estic molt be, gràcies bonica, petonets!!!!
I coincideixo amb tots dos, la vida s'ha de viure tal i com be i s'ha de viure al màxim (sense fer el boig com per correr riscos mortals, no fotem eh!!!!), per que mai saps que et pot passar demà....o passat...o a l'altre....
Espero que em quedin moltes coses per fer... però no em sento amb cap obligació auto-imposada d'haver de fer alguna en concret. Només intentar gaudir al màxim d'allò que faig a cada moment, tot passa molt ràpid!Es fa el que es pot, i el que no, doncs no es fa i no passa res, hi ha tant per fer que és impossible fer-ho tot. Una abraçada!
nina...que la cosa no és fàcil i que tens raó queden molts coses a fer així que venga carrega les piles i per amunt s'ha dit.......besadetes confit dolç
No, no, Núria poder no m'he explicat, no vull dir que qué us queda per fer en plan obligatori (en plan, tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre), simplement deia coses que us vindria de gust fer i que creieu que fareu en un moment o altre....re noia, a fer coses vinga, vinga, jejejejeje. Una abraçada ben gran guapissima!!!!!!
Jejejejeje Kpitana, això intentarem :-D Besitusssssssssssss
Molt, moltíssim. Jo estic pensant en demanar una pròrroga al qui mana, per si no tingués temps!
*Sànset*
Bona aquesta sànset :-D
Publica un comentari a l'entrada