dijous, 20 d’octubre de 2011

Dia 52

Pujo al metro pràcticament adormida, la senyora que està al meu costat parla amb una menuda de no més de 5 anys, li explica una història que podria ser fins hi tot inventada, per el que em poso l'MP3 en marxa i no paro atenció al que diuen.

Sona More than words dels Extreme i em venen a la memòria aventures viscudes quant no tenia més de 5 anys.

Quina diferència hi pot haver entre la nena que tinc davant i es mira embadalida a la iaia, i jo mateixa?

Em miro a la gent que puja i baixa del metro, les parelles que es besen com si el món s'estigues acabant, les mares que acompanyen als seus fills a l'escola, aquell comercial encorbatat que es pren el cafè a Plaça Catalunya mentre llegeix un diari que no s'hi escau amb la seva fesomia, i penso que poder les seves vides no son tant diferents a les meves.

Aquell noi de cabell llarg i ros, que cada matí es pentina d'una manera nerviosa mentre espera per pujar, escolta música, a un volum molt elevat, quasi be podria dir quina cançó escolta i de ben segur que l'encertaria. La senyora de la cua morena, s'està pintant els ulls mentre el metro avança, un dia es ficarà el llapis dins de l'ull i ens farà córrer a tots, el grupet de nenes tontes que nomes saben parlar d'en Justin Bieber i de tots els tios bons del seu institut o les dues caixeres del super que comenten, cada dia el mateix, que la seva encarregada es una cabrona, que les explota, que a saber que ha fet per arribar a ser encarregada....

I continuo preguntant-me que em diferència d'elles.

Tanco els ulls en arribar a Arc de Triomf, ara que em queda res per baixar m'entra la son??, no, son no, simplement continuo preguntat-me que em diferència a mi de tota la gent que va cada dia al metro....

Pròxima estació...Navas.



Sona Always dels Bon Jovi i m'entren ganes de cantar fort, pujar a dalt de tot de l'escala i mirant cap avall cantant ben alt, pujo els graons ràpid i quant soc a dalt de tot em giro i miro “el públic” que puja les escales...no hi ha ningú, abaixo el cap i continuo el meu camí cap a la feina.

Que em diferència a mi de la resta de la gent??

Segueixo buscant mentre sona...que soni el que tu vulguis que soni....

Cap comentari: