No se molt be per que, però aquesta tarda m'ha donat la vena de passejar-me per el meu bloc antic, el de Diari de Jo Mateixa i m'he sorprès del que publicava en aquell temps, dels comentaris dels altres blocaires. Les fotos han desaparegut, ja que les tenia totes a Picassa i vaig esborrar l'àlbum, coses que passen.
He llegit molts dels Relats Conjunts que feiem entre els blocaires, he rigut molt, n'hi havia cada un que tela marinera, també he llegit coses tristes, coses que hem van passar i que ja havia oblidat, d'altres no podré pas fer-ho mai.
Han estat quasi tres hores donant voltes per el meu passat i m'he n'he adonat de que van ser bons temps aquells, escrivia quant hem venia de gust, que normalment era cada dia, explicava lo bo i lo dolent del meu dia a dia, inventava històries romàntiques, i fins hi tot alguna eròtica...quins temps aquells.
La meva vida no ha canviat tant des d'aquells dies, si més no, jo no ho noto.
El que si sé es que trobo a faltar aquella manera meva d'escriure, aquelles ganes, aquells escrits, aquells comentaris dels amics blocaires, aquelles maneres de passar l'estona que significaven hores i hores davant del PC, escrivint, llegint als altres companys en els seus mons.
Però allò es el passat i ara el present fa vida en aquest bloc...les ganes d'escriure, ho reconec, no son les mateixes que llavors, i les coses per explicar poder no son tant "especials" com en aquells dies, tot i així no descarto tornar a ser una mica Jo Mateixa i centrar-me un xic en el que escric, en com ho faig i en que transmeto a qui hem llegeix.
Tot es qüestió de posar-s'hi, oi?
4 comentaris:
Ets una persona fantàstica Txell! hi ha hagut temporades blogGueres genials, jo no les oblidaré mai, però hi ha fases i fases... Tot es posar-s'hi tens raó, ja saps que tens incondicionals que et seguirem sempre!
Et tenia desubicada amb el nou blog! ara ja et tinc localitzada i twittejada!
Petonets.
Jejejejeje, gràcies Candela guapa, hem faràs posar vermella!!!!
Jo també us tinc un xic abandonats a tots els amics blocaires, espero anar agafant de mica en mica, el rol de llegir-vos i comentar-vos, enyoro molt tot aquest mon!!!!!
Un petonas enorme guapissima!!!!!
Jo tampoc sabia d'on habia sortit aquesta Txell, però ara ja veig qui ets i tinc una gran alegria de veure't de nou per aquí.
Tots canviem, no t'ha de preocupar això, els que no ens hem mogut també som més grans! hehehe
Molts petons i bentornada, guapa!!!
Jejejejejeje, gràcies Rita guapa!!!!!
Publica un comentari a l'entrada