La Caroline i en Matheu es van conèixer un estiu calorós a l’Europa central, va ser per casualitat, cap dels dos buscava res, cap dels dos tenia la necessitat d’enamorar-se per que les seves vides ja eren prou complicades, però contra l’amor mai s’hi ha de lluitar i van acabar sentint coses indescriptibles l’un per l’altre.
A cada dia que passava l’amor entre ells creixia i es feia fort, però el destí te aquestes coses i un bon dia Caroline va plegar veles i Matheu va naufragar.
Ell es va refugiar amb el seu amic Steven, era l’únic suport que tenia per fer front a la seva solitud, i a ella se li va perdre la pista, fins que un dia Steven va començar a rebre missatges d’algú desconegut, tots adreçats a Matheu.
El cor de Matheu va plorar, igual que els seus ulls, i esperava ferventment que Caroline li dediques unes ratlles, ella li volia fer saber que estava be, que l’estimava, i ell volia dir-li que mai l’oblidaria, que el seu amor era tant gran que l’esperaria el temps que fes falta.
En Matheu volia saber on era ella, que feia, si patia, si pensava en ell, com podia contactar-hi, on podia trucar-la.....per ella ho hagués fet tot, i Caroline per la seva banda volia tranquil·litzar-lo fent-li saber lo molt que l’enyorava i estimava.
No volien cap dels dos comprometre a Steven, per el que havien de trobar una solució, però de moment els dies pactats, a la hora pactada era l’única manera de dir-se que s’estimaven.
Continuarà....
