dilluns, 30 de gener del 2012

Dia 61

Aquest dissabte hem gaudit amb en Hatim del musical Cop de Rock!!!!

Ell anava un xic venut donat que les cançons les ha escoltat sovint a casa per que jo me les poso, però no se les sabia, però ho ha gaudit com jo, suposo que per que m'ha vist a mi passar-ho bé i per que que coi, l'obra s'ho mereix!!!!

Cop de Rock es l'història d'amor entre en Roc i la LLuna, un cantant d'un grup de Rock i una "guiri" de les terres de l'Ebre que es troben a l'Empordà, es miren, s'acosten i #fletxasu.

No vull explicar l'obra, per que m'agradaria que si no l'he vista ho fesiu, val molt la pena, els actors son molt bons, l'escenografia està super ben aconseguida i la música, buaaaaaaaaaaaa, la múscia és el punt que mou tot l'espectacle. Amb cançons de Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Ja t'ho diré, Brams, Glaucs, Gossos, La'x' Busto, la Dharma.....cançons imprescindibles que han marcat una època, si més no la meva adolescencia ha estat impregnada d'aquestes cançons.

Em mirava l'obra i no podia per menys que tararejar les cançons, totes i cada una d'elles han tingut un significat especial en la meva vida, tota i cada una d'elles m'han aportat unes sensacions durants aquests anys i dissabte mentre veia com l'amor d'en Roc i la LLuna creixia per moments, pensava quines cançons m'han marcat més i per que...els perques ja hem perdonareu, però mels guardo per mi.


















Aquestes han estat les cançons de la meva adolescencia-joventut-maduresa, ho son en aquest moment, segons com va el dia i segons l'estat d'ànim.

dijous, 26 de gener del 2012

Dia 60

I aquest dissabte anem a veure Cop de Rock, ja en tenim ganes!!!!!


dimecres, 25 de gener del 2012

Dia 59


El tema #Pepe s'està anant de mare, perdoneu, jo es que no puc amb aquest home, però tampoc cal que el condemnem per que ell no en té la culpa, si més no, tota...m'explico.

Que faria en Guardiola si en Messi, en Valdés, en Xavi o en Pedro anéssin trepitjant als contraris, estirant-los dels cabells i clavant cops de puny?? Doncs en Pep els hi donaria "vacances" uns dies per que reflexionessin i probablement el Club els sancionaria, altre cosa es que la LLiga de Fubtol Professional prengués mesures.

Per tant aquí el culpable es en Mourinho i el Madrid en general, que no saben contenir a un boig axalabrat que nomès sap jugar va fútbol a cops de puny....o a trepitjades.

Seny catalans, seny, he llegit a Facebook que li possariem morrió, que més valdria que sortis al camp i s'estavalles contra la porteria, jo a la feina fins hi tot he dit que més val que algú dels nostres el caçi per darrere i li trenqui la cama....però no, nosaltres no som així, nosaltres sabem que es jugar a fútbol, sabem que es donar espectacle, sabem que així no anem bé enlloc.

Per tant, prego a qui calgui que avui el "Clàssic" sigui net, que hi hagi joc, ambient, càliu, que el Barça guanyi i tots gaudim d'espectacle.

Afegitó: I si el cabró de Pepe fot patada que lo mateeeeeeeeeeeeeeeeeeen, però que sembli un accident si us plau.

dimarts, 24 de gener del 2012

Dia 58

Han passat festes de Nadal i tornem a estar al peu del canó, amb canvis a nivell professional i personal que han fet que anés més de cul aquest últim mes.

Van operar a la meva mare, per sort tot ha anat fantasticament bé i al dia següent de l'operació ja la teniem a casa, una operació "sense importància", però que en bona part ens tenia força amoïnats a tota la familia.

La Carolina ja es entre nosaltres, la meva companya de feina Silvia va donar a llum a una menuda preciosa el passat dia 12/01/2012, i uns dies abans va nèixer el fill d'un altre company de feina, la família es va fent gran!!!!

Amb la baixa de maternitat de la Silvia el departament s'ha esvalotutat una mica, i tot i que tenim una noia nova que cobreix la baixa, encara va una mica pèrduda, 19 anyets, la seva primera feina....durant mesos ens hem estat rascant la panxa a l'empresa per que la feina no venia i ara sembla que ve tota de cop i PARA AYER, que diu aquell.

Totes aquestes situacions m'han restat temps per dedicar a la meva família, amb la que convisc, el Hatim principalment, però espero de mica en mica anar tornant a la normalitat, a tornar a piular amb la mateixa intensitat, per tal que la Mima de Ca l'Isart pugui saber quin temps fa a Barcelona abans que ningú, i a rependre una mica el rumb de la meva pròpia vida.


Carreguem piles, que ja toca recollons!!!!