Dia 47

Diumenge a la tarda vaig tornar a veure una de les meves pel.licules preferides ELS PONTS DE MADISON.

No he llegit el llibre, encara no, però ho faré, per que si el llibre es nomes la meitat de maco que la peli ja valdrà la pena. S'em va ocorrer fer un comentari a Twitter (enllaçat amb Facebook) i ja a començar la discussió.

Vull deixar ben clar que les infidelitats no estan bé, les faci qui les faci, però trobo i es la meva opinió, que la infidelitat de la Francesca amb en Robert no es ni de bon tros una infidelitat per la que se l'hagi d'anomenar golfa, pendó o putona.

Totes les parelles començen amb un punt d'apassionament les seves relacions, però la rutina, la monotònia, sovint fa que aquesta flama es vagi apagant i al final, desprès de 40...50...60 anys junts, l'amor, la passió, el dessig, es torna respecte, complicitat, afecte.....

Per mi na Francesca es una abnegada mare de família, una esposa que es passa el dia fent les tasques de la llar, una dona que ha perdut la seva joventutat i llibertat casant-se (posiblement per que ella ho va escollir) i que veu en Robert una via d'escapament a la seva rutina diària. Per això l'hem de titllar de "perra"??

Sovint diem que si un home va amb moltes dones es un "machote" i si es una dona l'anomenem "meuca", en aquest cas ella nomes va amb un home, un home que l'hi fa descobirir, o tornar a trobar, a la Francesc que habia "mort" quant es va unir en matrimoni al seu marit.

Us penjo un comentari fet en un bloc que es dedica al cinema, per ells com per mi, la imatge clau de la pel.licula es aquesta:

Una mirada, un gesto, una palabra, un lugar, un beso. Un solo instante puede cambiar nuestra vida, nuestro destino….o no.

Pocas películas han mostrado de manera tan contundente lo devastador que puede ser un instante si la decisión es la equivocada. Y en una sola y genial escena esta película nos muestra sin artificios como, a veces, unos pocos segundos pueden llegar a durar toda una eternidad:

“Francesca, con la mano en la puerta del coche tendrá su última oportunidad durante el tiempo que dura un semáforo en rojo, para escoger entre una vida simple y/o un destello efímero que cambie su vida”.

…una decisión en un momento crítico puede marcar toda una vida…